Preparats, llestos... ja!

Ja estem a punt de marxa!

Ja som a punt de tancar maletes i plantar-nos a la T1 a quarts de cinc de la matinada.
Onze hores per davant per llegir, xerrar, i fer la immersió progressiva en aquest nou país que ens fascina des de fa temps. No sabem el què, però quelcom ens diu que tornarem amb una bona experiència, amb una perspectiva diferent de la realitat.
Mai oblidarem els dies que vam estar a l'Amazònia, ni les famílies que ens van acollir amb els braços oberts. Les grans persones que vam conèixer, com la Terezinha, el Capapé, en Joan Font, en Zeizinho, en Pep Iborra,... i molts més, ens van donar grans lliçons de vida. La principal, que no cal guanyar fortunes ni tenir-ho tot per estar feliç amb tu mateix. L'amor creix quan es reparteix i perdura per sempre.
Per això, la nostra marxa ara cap a Índia, la fem amb molta il.lusió i amb la intenció de compartir i donar tot el que poguem de nosaltres. El que de veritat t'endús d'un país no torna dins la maleta. El que de veritat queda i perdura en el temps són les persones que has conegut.
Serà bonic descobrir una nova cultura, un nou país, una nova gent, ... i adonar-nos que el cor se'ns fa més gran encara, ja que en ell viatjaran arreu del món, i ara més que mai, els nostres éssers estimats i tots els bons amics que vam fer a Rondònia fa quatre anys.
Enyorant-vos,

T&J