dilluns, 24 d’agost del 2009

Benvinguda Marina!


Ahir a la mitjanit vam tornar des de Kanyacumari en un tren nocturn. Ens esperava, malgrat l'hora intempestiva, l'Antony a l'estacio de Madurai. Thank you Antony!. Durant el cami cap a la Mercy Home ens va posar al dia de les novetats. Una nova nena havia arribat al centre, tot just amb 4 dies de vida. Avui es el sisè dia que està al món i, per tant, va néixer el mateix dia que nosaltres arribàvem a aquest indret.

Aquest matí ben d'hora hem tornat a veure els nens i hem jugat una estona amb ells, abans d'esmorzar i després, i hem conegut a la nouvinguda. Es preciosa!!

Quina seria la nostra grata sopresa que, a l'hora del tea break de mig matí conversant amb l'Antony i la Stella, ens han proposat que triéssim el nom de la nova nena. Uauuuu! Què emocionant! Quina il.lusio!! De cop mil noms ens han aparegut a la ment. Com no, el nom que sempre havia volgut el Jose posar-li a una criatura, es el que millor s'esqueia: MARINA. A l'orfenat no repeteixen cap nom dels nens anteriors perquè es consideren tots com una gran família, i prefeixen que no pertanyin a cap religió en concret.

Ben contents, hem tornat a dalt després del nomenament, i el Jose li ha donat el primer "bibe" del dia (i la Tere el darrer!). Ha estat molt emotiu, tan de bo s'hagués aturat el rellotge amb la Marina als braços.
Qui ens ho anava a dir...!

Tant de bo Marina, que la vida que tens per davant sigui ben bonica. Ben segur que les persones que t'envoltin a partir d'ara tinguin molta cura de tu i et donin tot l'amor que et mereixes.
Molta sort bonica!
Per sempre més, et portarem al nostre cor.

7 comentaris:

  1. josep maria serrat i saus24 d’agost del 2009, a les 11:46

    De ben segur que tots aquests moments no els oblidareu mai, i seran un record molt positiu per moments menys agradables.
    Josep això de poder posar elnom que sempre havies somiat, es comun somni no?
    Que continueu gaudint de tot aquest mon, aprofitant al màxim tots els instants.
    petons.

    ResponElimina
  2. Segur que serà un viatge inolvidable i encara us queda Bagepalli !!! Petons.
    Montserrat

    ResponElimina
  3. Ostres, que quan torneu de l'Índia engendrareu una Marina, no? Ja, ja, ja,... Una experiència molt emotiva!!!

    ResponElimina
  4. de ben segur que heu sentit unes emocions úniques, de tot cor que tingueu sort us ho mereixeu tot. molts petons

    Des de Corbins

    ResponElimina
  5. Hola wapi!
    encara que t´escrigui ara t´he anat seguint de molt aprop(no només segueixo els teus venciments).
    disfruteu nmoltíssim perquè és una aventura que crec que mai oblidareu. A la Paula li ha encantat la foto de la Marina amb el "bibi" i vol un ella(capritxosa com la mare)
    aniré entrant i parlant amb tu.un petó al josep i a tu, dels 4.

    maribel

    ResponElimina
  6. Aishhhhh!! els pels de punta al llegir l'experiència!! Segur que li haureu donat molt bon a sort a la Marina!! petonots!!! Mònica

    ResponElimina
  7. Marina ets una de les nenes més boniques que he vist mai!!!, tenir un bebè en braços es una de les experiències mes maques del mòn. Mira que amb 6 dies no poden veure, pero ella miraba atentament a la persona que li donaba el bibe, els nedons detecten les bones persones i ella estaba molt tranquileta, perquè serà???

    ResponElimina