Corre Tere, corre!

Un dels veterans del poblat adivasi, exdomador d'elefants.




Nens adivasis jugant al riu i nenes rentant la roba




Somriures adivasis! uauuuuu!




Casament hindu. Visca els nuvis!

El col.laborador de National Geographic amb nosaltres!

Com que els nens del col.legi de Bagepalli estan en periode d’examens fins dimarts, vam decidir un pla B. L’Ali ens va buscar un conductor que ens portes a la jungla! A uns 400 km de Bagepalli cap al sud, hi ha Mysore i els parc nacional de Banapur.

Ahir vam passar tota la tarda al cotxe, avui ens hem llevat a les 4 per arribar al parc a les 6. Hem fet 3 safaris per veure animals en llibertat, principalment per veure els nostres amics els elefants, tot i que tambe hi ha tigres, panteres, cervols, guineus, galls d’indi, micos…

Hem gaudit molt dels elefants. Domesticats o no, els hem vist menjar, banyar-se, treballar, hem jugat amb els mes petits i hem muntat damunt d’un molt gran que ens ha passejat per la jungla! Ha estat un dia intens!

En Vishnu, el conductor del jeep ens ha portat a un casament hindu, un temple adivasi, i finalment a un poblat aborigen. Les fotos que veieu son de nens adivasis jugant al riu!

Tot i gaudir molt dels elefants, no els hem vist en llibertat fins tot just deixar el parc. Des del cotxe hem vist un grup d’unes 5 femelles amb les cries. No se’ns ha acudit una altra cosa que sortir i baixar a veure’ls de prop. De cop, una femella que ja en tenia prou de nosaltres s'ha girat enfadada i ha comensat a correr en la nostra direccio. Jo estava mes lluny i el Jose ha apretat a correr cap a mi tot cridant 'Corre Tere, corre!!!' Pensavem que no arribavem al cotxe! En Sribus, el conductor, ha comensat a tocar el claxon com un desesperat. Esbufegant, ens hem acomiadat dels elefants per una temporada. Quin espant!!! ...pero que xulo veure els animals en llibertat!

Kum Kum Bangalore!

Despres del viatge de 12h en tren fins a Bangalore, vam arribar a aquesta ciutat tan caotica i plena de bullici i contaminacio: Bangalore. Vam agafar el ricxau de'n Babu que ens va portar per tots els llocs importants (Palau del Sulta, temple del Brau,...) i finalment ens va deixar al mercat de les especies i la fruita. Quina diversitat de colors!. Tambe vam passejar pel jardi botanic i vam perdre'ns entre els rius de gent amunt i avall. A les 5 de la tarda haviem quedat a l'estacio de tren amb la Latha i l'Ali de Bagepalli. ...Ja en teniem prou de Bangalore! SOS! Comensava la segona etapa del viatge.

Madurai Circus: Carroussel+Paracaigudes+Elefants!

Avui ha estat un dia intens! Great!
Hem estat durant el mati jugant amb els nens amb el paracaigudes. S’ho han passat bomba! (i nosaltres tambe :-)). Fins I tot els mes incansables s’han acabat dormint a la nostra falda! We got it!

Una estona abans de dinar hem continuat amb el que vam comensar ahir: la restauracio del carroussel. Li vam proposar a l’Antony pintures per inexperts, i al final ha quedat com podeu veure. No esta mal…! Ahir ens van ajudar en Mariop (el vigilant), en Victor (el pastor) i fins i tot el Father Tony a llimar la pintura antiga. Avui finalment l’hem pintat. Dema esperem estrenar-lo amb els nens, com activitat de comiat. Snif sniff.

Per la tarda hem visitat Madurai. Principalment el seu temple que es enome (6 hectaries!). Ens ha acompanyat en Antony i ens ha ensenyat el mes rellevant. Hem vist el salo de les 1000 columnes, el pati del Lotus d’or, els temples pintats de mil colors i finalment hem rebut la benediccio de l’elefant. Quin animal mes extraordinari!

Dema per la nit agafem el tren llitera cap a Bangalore. Aqui comensara la segona etapa del nostre viatge. A les 6 del mati arribarem a la ciutat i ens vindran a buscar des de Bagepalli per passar els dies que ens queden amb els amics de Forkids. Promet ser tambe una gran experiencia.

Benvinguda Marina!

Ahir a la mitjanit vam tornar des de Kanyacumari en un tren nocturn. Ens esperava, malgrat l'hora intempestiva, l'Antony a l'estacio de Madurai. Thank you Antony!. Durant el cami cap a la Mercy Home ens va posar al dia de les novetats. Una nova nena havia arribat al centre, tot just amb 4 dies de vida. Avui es el sisè dia que està al món i, per tant, va néixer el mateix dia que nosaltres arribàvem a aquest indret.

Aquest matí ben d'hora hem tornat a veure els nens i hem jugat una estona amb ells, abans d'esmorzar i després, i hem conegut a la nouvinguda. Es preciosa!!

Quina seria la nostra grata sopresa que, a l'hora del tea break de mig matí conversant amb l'Antony i la Stella, ens han proposat que triéssim el nom de la nova nena. Uauuuu! Què emocionant! Quina il.lusio!! De cop mil noms ens han aparegut a la ment. Com no, el nom que sempre havia volgut el Jose posar-li a una criatura, es el que millor s'esqueia: MARINA. A l'orfenat no repeteixen cap nom dels nens anteriors perquè es consideren tots com una gran família, i prefeixen que no pertanyin a cap religió en concret.

Ben contents, hem tornat a dalt després del nomenament, i el Jose li ha donat el primer "bibe" del dia (i la Tere el darrer!). Ha estat molt emotiu, tan de bo s'hagués aturat el rellotge amb la Marina als braços.
Qui ens ho anava a dir...!

Tant de bo Marina, que la vida que tens per davant sigui ben bonica. Ben segur que les persones que t'envoltin a partir d'ara tinguin molta cura de tu i et donin tot l'amor que et mereixes.
Molta sort bonica!
Per sempre més, et portarem al nostre cor.

Primera Aquarel.la …al Sol!

Ei Nurieta!! Aquesta es la primera aquarel.la, on s’ha aturat el temps en un lloc maaaaagic. Gracies per la teva iniciativa i la sorpresa. Ets un solete!
Com veieu es tracta de la sortida de sol a la punta sud de la peninsula. Despres del moment artistic, fotos compartides i aplaudiments al sol naixent, hem fet un bany al mar i tot seguit hem visitat el temple de 3000 anys d’antiguitat. Estem copsats per aquest lloc. Hem gaudit molt d’aquest cap de setmana!
Kanyacumari is great! Nanri!!!!

Somriures del Sud

Visita a l'escola on van els nens de l'internat de la zona de Vilupuram

Sessio de nutricio per a dones embarassades a l'escola d'una vila rural

Jugant a la Mercy home amb els nens mes grans...

... i tenint cura dels petits

Rentant "culetes"

3 mars

Aquest mati ens hem llevat com cada dia a quarts de 7 i despres d'estar amb els nens hem fet les bosses per agafar el bus cap a Kanyacumari, la punta sud de l'India! En aquest punt sagrat s'uneixen 3 mars diferents (Mar Arabic, Mar de Bengala i ocea Indic) i es especial perque aqui van reposar les cendres de Gandhi abans de ser llensades al mar.
Ens hem permes un petit luxe: estem allotjats al millor hotel de la ciutat amb vistes al mar i esperant veure la sortida del sol "very confortable". Un unic dia, entre molts, de llits tous i aigua calenta! uauuuu! Tot i aixi no es facil deixar de pensar en els nens de la Mercy Home. Deixar el lloc definitivament sera dur i ens costara unes quantes llagrimes. Entre les moltes parades de conxes i petxines, hem trobat algunes joguines per ells.
Saltant-nos les normes sanitaries hem sopat amb la gent del poble. Quan poguem ja penjarem les fotos. Aixo es autentic! El viatge d'avui ha estat de 300 km i ens ha costat 1 euro i 6 hores!
Molts records des d'aquest lloc magic! bye bye!

Banakam!

Vam marxar de Chennai fa dos dies. Vam agafar un taxi amb Gaspar cap al sud, en direccio’ Madurai. El primer dia vam aturar-nos a visitar un conjunt de temples del s.VII que son patrimoni de la humanitat, un zoo de cocodrils i el poble de Pondicherry, famos per ser colonia francesa fins fa poc. La calor va ser bestial, pero el dia per costa Est ens va encantar.

El millor va ser la sorpresa que ens esperava a la nit. Vam dormir a 15 km de Villupuram, al centre claretia de nens sense recursos Kavasan. Son nens de castes molt baixes que d’altra manera no anirien ni a l’escola. Ens havien preparat una celebracio de benvinguda!! Quina gran persona el Joseph, director del centre! No l’oblidarem. Els nens l’adoraven, i no es per menys. Ens van fer unes danses tradicionals tamils, i fins i tot uns castells en el nostre honor. Pel mati, havent dormit a la millor habitacio de convidats, ens vamb llevar amb ganes de tornar a veure els seus somriures i anar amb ells a l’escola. Gran experiencia!

Marxant d’alla, ens quedava per davant una dosi de realitat India 100%: el viatge en tren de 5 hores fins Madurai. Uns 50 vagons de tren que vam recorrer amunt i avall animats per en Gaspar per gaurdir de la diversitat. Genial! Riute’n de les Rambles!

Ara estem a la Mercy Home, la casa de la caritat a Madurai. En aquest centre de nadons fins 3-4 anys la majoria son nenes. La gent de la zona es molt pobra i es desfan d’elles al neixer per no pagar la seva dot. Abans d’obrir-se la Mercy Home moltes mes morien assessinades nomes neixer.

Avui ha estat un dia dur. Hem conegut a uns nens i nenes meravellosos que els seus pares han abandonat, hem viscut un proces d’adopcio en directe d’una nena del centre, i pel mati hem visitat tres pobles del voltant, fent xerrades a les escoles i les dones embarassades sobre alimentacio.

Ens queda una setmana per davant per canviar bolquers, donar bibes, calmar plors i jugar amb els mes grans, que son incasables i extremadament carinyosos. A estones continuarem visitant els petits pobles acompanyant i gaudint de la gran tasca del pare Toni i de tota la gent que hi ha darrera aquest projecte.

Gracies a tots i especialment a Gaspar.
T&J
pd. Banakam significa en la llengua tamil Benvinguts!

Primera etapa: visita a Chennai!

... namaste!

Comprant llaminadures (banana chips)

Efectes d'un petit monzo'

Parada de peix "fresc" als beach's chiringuitos

Temple hindu

Marina Beach

Tamil's women & 1 catalan

... un luxe de cervesa!

St. Thomas Hill

Amb Gaspar

Maping!

Ruta prevista:
Chennai
Pondicherry
Madurai
Kanyacumari
Bangalore
Bagepalli

Els adivasis

Els adivasis són els aborígens de l'Índia. Són descendents dels primers pobladors del sud de l'Àsia i el seu nom significa 'antics habitants'. Durant les invasions dels perses i els mongols van ser arraconats cap a les muntanyes i les selves, on han viscut fins ara, en comunitats i conservant els seus costums. El 1950 representaven un 7% de la població total. Sense casta, com els Dalit o també anomenats Intocables, tenen en comú la discriminació i explotació que els sotmet la resta de població indo-ària en general.

Tradicionalment, entre els adivasis les terres solen ser col·lectives i sense lleis de propietat individual, raó per la qual ha facilitat que polítics i terratinents hagin usurpat els seus béns. L'estat tampoc els ha afavorit històricament. Moltes vegades, amb l'excusa de proveir d'aigua potable i energia a la població urbana, se'ls ha desplaçat a zones precàries.

Actualment l'India acull uns 70 milions d'adivasis repartits en 400 tribus. Per ser comunitats indígenes, el govern indi els ofereix certes garanties, però ells tampoc prenen consciència de les proteccions per manca de formació. ONG's com ADA tenen per objectiu fer que els adivasis prenguin consciència dels seus drets i siguin capaços de reclamar-los.

Com vam viure a Rondònia, molts d'aquests projectes es fan a través de les nenes i dones, que encara pateixen més la marginació. Les formen en salut, planificació familiar, i ajuden a tirar endavant iniciatives empresarials, associacions, etc amb microcrèdits i ajudes.

... El sud és el sud... fins quan?
El patró es repeteix. Tot això em fa pensar en les Associaçâo de Mulleres que vam conèixer a Brasil. El projecte de les gelees, de les biojoies, de les flors reciclades, etc. Esperem tenir la sort de conèixer a molts i moltes adivasis aquests propers dies a les zones rurals on estarem. Tan de bo sapiguem tranmetre'ls-hi entusiasme per seguir lluitant, i ells ens treguin tots els pardals que portem del 1er i suposat món desenvolupat.
+ referències

Preparats, llestos... ja!

Ja estem a punt de marxa!

Ja som a punt de tancar maletes i plantar-nos a la T1 a quarts de cinc de la matinada.
Onze hores per davant per llegir, xerrar, i fer la immersió progressiva en aquest nou país que ens fascina des de fa temps. No sabem el què, però quelcom ens diu que tornarem amb una bona experiència, amb una perspectiva diferent de la realitat.
Mai oblidarem els dies que vam estar a l'Amazònia, ni les famílies que ens van acollir amb els braços oberts. Les grans persones que vam conèixer, com la Terezinha, el Capapé, en Joan Font, en Zeizinho, en Pep Iborra,... i molts més, ens van donar grans lliçons de vida. La principal, que no cal guanyar fortunes ni tenir-ho tot per estar feliç amb tu mateix. L'amor creix quan es reparteix i perdura per sempre.
Per això, la nostra marxa ara cap a Índia, la fem amb molta il.lusió i amb la intenció de compartir i donar tot el que poguem de nosaltres. El que de veritat t'endús d'un país no torna dins la maleta. El que de veritat queda i perdura en el temps són les persones que has conegut.
Serà bonic descobrir una nova cultura, un nou país, una nova gent, ... i adonar-nos que el cor se'ns fa més gran encara, ja que en ell viatjaran arreu del món, i ara més que mai, els nostres éssers estimats i tots els bons amics que vam fer a Rondònia fa quatre anys.
Enyorant-vos,

T&J