Namasté Índia!

Tornem a l'Índia!

2010-08-04T12:49:00.000-07:00

De nou i per segon any consecutiu anem cap a Índia!
Aquesta vegada marxem junts sis companys del màster de Desenvolupament Personal i Lideratge de la UB.
Tornarem a visitar el sud canviant una mica la ruta, a viure experiències de nou a l'internat Kavasam, a la mercy home de Madurai (ens retrobarem amb tots els nens i en especial amb en Daniel!), deixant-nos atrapar per la màgia de Kanyakumari, i canviant constantment el paradigma del món occidental.
Com especial, visitarem Sonrisas de Bombay (quines ganes!) i la zona sud de Kerala.
Si ens voleu seguir un cop més, aquest cop podeu seguir les nostres passes al bloc:

www.siguestuelcanvi.blogspot.com

(re)crea't x Índia! Gràcies a tots!

2010-05-04T10:15:00.000-07:00

Hola amics!
Sabeu què???
Us hem d'informar que ja hem fet la transferència del milió de rúpies per en Daniel. Repte aconseguit!!

I el millor de tot! En Daniel ja està a l'hospital de Vedanayagam de Coimbatore (Tamil Nadu) des de fa 3 dies i ahir li van fer la primera intervenció.
Demà o divendres li faran una altra operació, potser definitiva per ara. Concentreu les vostres forces i energies perquè tot vagi molt bé! De moment, així ha anat.

Estem molt contents. Hem parlat amb en Gaspar, el nostre amic, i ell amb l'Antony, el director de l'orfenat que ha pres aquest projecte amb la màxima urgència.
De part seva i nostra, us donem de nou les gràcies a tots per la vostra col·laboració amb els calendaris i la parada de St Jordi. Sense tots vosaltres no hagués estat possible!
No ens rendim per això, tinguem un pensament per ell aquests dies. Daniel, estem amb tu!

pd. us adjuntem la darrera foto actual seva que hem pogut descarregar de la web de Relief http://www.reliefprojects.org/

Mercy Home i Calendari Solidari (re)crea't!

2010-01-07T12:44:00.000-08:00

Compaginant els nostres projectes de vida a Barcelona amb els 'peques' i gent de cor immens que vam conèixer a l'Índia, hem tirat endavant un calendari solidari des de (re)crea't, els beneficis dels quals aniran a la Mercy Home.

Hi ha molts projectes que continuen endavant a la Mercy Home: La potabilització de l'aigua, les infrastructures, el manteniment de vehicles, energies alternatives, etc. són alguns d'ells. No obstant, els temes mèdics pendents d'alguns nens que vam conèixer i el projecte per lluitar vers l'infanticidi femení són els que han donat més sentit a la nostra idea. Podeu veure més a Relief Projects.

Des de (re)crea't hem pretès dissenyar un calendari per poder-nos (re)crear tots els dies de l'any, créixer positivament, i a més fer un petit homenatge als mestres que ens han donat força a la Núria i a mi per comprometre'ns amb els nostres somnis d'ara en endavant. Podeu veure més al web.

El mes de setembre van operar la Rani, una nena d'un any i mig maquíssima, la Marina s'ha fet la mar de gran!, altres nens han vingut nous i ens encantaria conèixer, però la veritable lluita que vam començar mesos enrera és la de trobar un bon equip de metges que operin en Daniel.

El SI! ja el tenim per part d'un reconegut centre de Barcelona, ara ens posem en marxa per esbrinar quines passes hem de seguir per poder portar en Dani tan aviat com sigui possible. Fins aviat Dani! Ho aconseguirem!

Movent fils... seguint el cor

2009-09-26T07:41:00.001-07:00

Ja fa 3 setmanes que vam tornar de l‘Índia. La rutina, el ritme, l’agenda, s’han rebel·lat de nou i tornem a navegar per l’actualitat frenètica. És massa fàcil deixar-se endur pel corrent, ...fins i tot podria ser còmode!

Seria fàcil oblidar ràpid les vacances si no fos per tots aquells que ens han colpit el cor amb cada paraula i gest.

No podem deixar de pensar sobretot en els nens de Madurai.

Com us trobem a faltar! Com us estimem!

Sobretot els més grans tenien alguns problemes físics que, aquí a Catalunya, serien més fàcils de resoldre. D’ençà que hem tornat estem movent els fils amb algun reconegut metge que coneixem per si pot fer alguna cosa per algun dels nens.

Finalment aquesta setmana hem contactat amb ell i s’ha prestat a operar en Dani.

Estem molt i molt contents!. De moment hem fet una primera passa, tot i que s’haurà d’estudiar el cas i veure què es pot fer.

La setmana que ve ens retrobarem amb Gaspar, que ens portarà aire fresc de l’Índia.

Bon i esperadíssim retrobament!

Namaste Bagepalli!

2009-09-02T05:33:00.000-07:00

Visita a un poblet de 50 cases a 18 km de Bagepalli

Gracies children per aquesta visita turistica tan especial!

Etapa final: Bagepalli!

Aquesta setmana estem descobrint l’escola que han fundat Forkids aqui a la regio de Karnataka i els projectes que duen a terme a 27 pobles al voltant d’aquest a traves dels microcredits. La Latha i l’Ali n’estan al capdavant i estem acollits a casa seva.

Dema es el darrer dia que estem a les escoles fent diferents activitats amb nens de totes les edats.

Ens ha sorpres la disciplina d’aquesta i altres escoles que hem visitat, tot i que el model catala tampoc es la panacea, oi que no?

Bagepalli es una petita ciutat de 25.000 habitants. Te un carrer principal de petites botigues o negocis diversos i la resta son carrers secundaris. El bullici es el mateix que el de tota India. Aquesta zona es mes multireligiosa que les altres. Hindus, musulmans i cristians conviuen tranquil.lament. Aquests dies estem al dia del ramada, ja que la mesquita ens ho recorda cada dia a les 3 de la matinada.

Divendres ja tornem a Barcelona, aixi que aquestes son les darreres hores que gaudim de la gent encantadora d’arreu de l’India, de la seva musica ambiental de claxons continues, del menjar chilly, de nens riallers i adults curiosos que ens aturen continuament per saber de la nostra terra.

Namaste India! Fins la propera!

Publica un missatge

Corre Tere, corre!

2009-08-30T11:05:00.000-07:00

Un dels veterans del poblat adivasi, exdomador d'elefants.

Nens adivasis jugant al riu i nenes rentant la roba

Somriures adivasis! uauuuuu!

Casament hindu. Visca els nuvis!

El col.laborador de National Geographic amb nosaltres!

Com que els nens del col.legi de Bagepalli estan en periode d’examens fins dimarts, vam decidir un pla B. L’Ali ens va buscar un conductor que ens portes a la jungla! A uns 400 km de Bagepalli cap al sud, hi ha Mysore i els parc nacional de Banapur.

Ahir vam passar tota la tarda al cotxe, avui ens hem llevat a les 4 per arribar al parc a les 6. Hem fet 3 safaris per veure animals en llibertat, principalment per veure els nostres amics els elefants, tot i que tambe hi ha tigres, panteres, cervols, guineus, galls d’indi, micos…

Hem gaudit molt dels elefants. Domesticats o no, els hem vist menjar, banyar-se, treballar, hem jugat amb els mes petits i hem muntat damunt d’un molt gran que ens ha passejat per la jungla! Ha estat un dia intens!

En Vishnu, el conductor del jeep ens ha portat a un casament hindu, un temple adivasi, i finalment a un poblat aborigen. Les fotos que veieu son de nens adivasis jugant al riu!

Tot i gaudir molt dels elefants, no els hem vist en llibertat fins tot just deixar el parc. Des del cotxe hem vist un grup d’unes 5 femelles amb les cries. No se’ns ha acudit una altra cosa que sortir i baixar a veure’ls de prop. De cop, una femella que ja en tenia prou de nosaltres s'ha girat enfadada i ha comensat a correr en la nostra direccio. Jo estava mes lluny i el Jose ha apretat a correr cap a mi tot cridant 'Corre Tere, corre!!!' Pensavem que no arribavem al cotxe! En Sribus, el conductor, ha comensat a tocar el claxon com un desesperat. Esbufegant, ens hem acomiadat dels elefants per una temporada. Quin espant!!! ...pero que xulo veure els animals en llibertat!

Kum Kum Bangalore!

2009-08-30T10:32:00.000-07:00

Despres del viatge de 12h en tren fins a Bangalore, vam arribar a aquesta ciutat tan caotica i plena de bullici i contaminacio: Bangalore. Vam agafar el ricxau de'n Babu que ens va portar per tots els llocs importants (Palau del Sulta, temple del Brau,...) i finalment ens va deixar al mercat de les especies i la fruita. Quina diversitat de colors!. Tambe vam passejar pel jardi botanic i vam perdre'ns entre els rius de gent amunt i avall. A les 5 de la tarda haviem quedat a l'estacio de tren amb la Latha i l'Ali de Bagepalli. ...Ja en teniem prou de Bangalore! SOS! Comensava la segona etapa del viatge.

Madurai Circus: Carroussel+Paracaigudes+Elefants!

2009-08-26T10:32:00.000-07:00

Avui ha estat un dia intens! Great!
Hem estat durant el mati jugant amb els nens amb el paracaigudes. S’ho han passat bomba! (i nosaltres tambe :-)). Fins I tot els mes incansables s’han acabat dormint a la nostra falda! We got it!

Una estona abans de dinar hem continuat amb el que vam comensar ahir: la restauracio del carroussel. Li vam proposar a l’Antony pintures per inexperts, i al final ha quedat com podeu veure. No esta mal…! Ahir ens van ajudar en Mariop (el vigilant), en Victor (el pastor) i fins i tot el Father Tony a llimar la pintura antiga. Avui finalment l’hem pintat. Dema esperem estrenar-lo amb els nens, com activitat de comiat. Snif sniff.

Per la tarda hem visitat Madurai. Principalment el seu temple que es enome (6 hectaries!). Ens ha acompanyat en Antony i ens ha ensenyat el mes rellevant. Hem vist el salo de les 1000 columnes, el pati del Lotus d’or, els temples pintats de mil colors i finalment hem rebut la benediccio de l’elefant. Quin animal mes extraordinari!

Dema per la nit agafem el tren llitera cap a Bangalore. Aqui comensara la segona etapa del nostre viatge. A les 6 del mati arribarem a la ciutat i ens vindran a buscar des de Bagepalli per passar els dies que ens queden amb els amics de Forkids. Promet ser tambe una gran experiencia.

Benvinguda Marina!

2009-08-24T09:24:00.001-07:00

Ahir a la mitjanit vam tornar des de Kanyacumari amb un tren nocturn. Ens esperava, malgrat l'hora intempestiva, l'Antony a l'estacio de Madurai. Thank you Antony!. Durant el cami cap a la Mercy Home ens va posar al dia de les novetats. Una nova nena havia arribat al centre, tot just amb 4 dies de vida. Avui es el sise dia que esta al mon i per tant, va neixer el mateix dia que nosaltres arribavem a aquest indret.

Aquest mati ben d'hora hem tornat a veure els nens i jogar una estona amb ells, abans d'esmorzar i despres i hem conegut a la nouvinguda. Es preciosa! Ja veureu fotos quan poguem penjar-ne alguna.

Quina seria la nostra grata sopresa que a l'hora del tea break de mig mati, conversant amb l'Antony i la Stella, ens han proposat que triessim el nom de nova nena. Uauuuu! Que emocionant! Quina il.lusio!! De cop mil noms ens han aparegut a la ment. Com no, el nom que sempre havia volgut el Jose posar-li a una criatura, es el que millor s'esqueia: MARINA. Al centre no repeteixen cap nom dels nens anteriors perque es consideren tots com una gran familia, i prefeixen que no pertanyin a cap religio en concret.

Ben contents, hem tornat a dalt despres del nomenament, i el Jose li ha donat el primer "bibe" del dia (i la Tere el darrer!). Ha estat molt emotiu, tan de bo s'hagues aturat el rellotge amb la Marina als brasos.
Qui ens ho anava a dir...!

Tant de bo Marina, que la vida que tens per davant sigui ben bonica. Ben segur que les persones que t'envoltin a partir d'ara tindran molta cura de tu i et donaran tot l'amor que et mereixes.
Molta sort bonica!

Primera Aquarel.la …al Sol!

2009-08-23T03:52:00.000-07:00

Ei Nurieta!! Aquesta es la primera aquarel.la, on s’ha aturat el temps en un lloc maaaaagic. Gracies per la teva iniciativa i la sorpresa. Ets un solete!
Com veieu es tracta de la sortida de sol a la punta sud de la peninsula. Despres del moment artistic, fotos compartides i aplaudiments al sol naixent, hem fet un bany al mar i tot seguit hem visitat el temple de 3000 anys d’antiguitat. Estem copsats per aquest lloc. Hem gaudit molt d’aquest cap de setmana!
Kanyacumari is great! Nanri!!!!

Somriures del Sud

2009-08-23T03:32:00.000-07:00

Visita a l'escola on van els nens de l'internat de la zona de Vilupuram

Sessio de nutricio per a dones embarassades a l'escola d'una vila rural

Jugant a la Mercy home amb els nens mes grans...

... i tenint cura dels petits

Rentant "culetes"

3 mars

2009-08-22T08:24:00.000-07:00

Aquest mati ens hem llevat com cada dia a quarts de 7 i despres d'estar amb els nens hem fet les bosses per agafar el bus cap a Kanyacumari, la punta sud de l'India! En aquest punt sagrat s'uneixen 3 mars diferents (Mar Arabic, Mar de Bengala i ocea Indic) i es especial perque aqui van reposar les cendres de Gandhi abans de ser llensades al mar.
Ens hem permes un petit luxe: estem allotjats al millor hotel de la ciutat amb vistes al mar i esperant veure la sortida del sol "very confortable". Un unic dia, entre molts, de llits tous i aigua calenta! uauuuu! Tot i aixi no es facil deixar de pensar en els nens de la Mercy Home. Deixar el lloc definitivament sera dur i ens costara unes quantes llagrimes. Entre les moltes parades de conxes i petxines, hem trobat algunes joguines per ells.
Saltant-nos les normes sanitaries hem sopat amb la gent del poble. Quan poguem ja penjarem les fotos. Aixo es autentic! El viatge d'avui ha estat de 300 km i ens ha costat 1 euro i 6 hores!
Molts records des d'aquest lloc magic! bye bye!

Banakam!

2009-08-20T09:40:00.000-07:00

Vam marxar de Chennai fa dos dies. Vam agafar un taxi amb Gaspar cap al sud, en direccio’ Madurai. El primer dia vam aturar-nos a visitar un conjunt de temples del s.VII que son patrimoni de la humanitat, un zoo de cocodrils i el poble de Pondicherry, famos per ser colonia francesa fins fa poc. La calor va ser bestial, pero el dia per costa Est ens va encantar.

El millor va ser la sorpresa que ens esperava a la nit. Vam dormir a 15 km de Villupuram, al centre claretia de nens sense recursos Kavasan. Son nens de castes molt baixes que d’altra manera no anirien ni a l’escola. Ens havien preparat una celebracio de benvinguda!! Quina gran persona el Joseph, director del centre! No l’oblidarem. Els nens l’adoraven, i no es per menys. Ens van fer unes danses tradicionals tamils, i fins i tot uns castells en el nostre honor. Pel mati, havent dormit a la millor habitacio de convidats, ens vamb llevar amb ganes de tornar a veure els seus somriures i anar amb ells a l’escola. Gran experiencia!

Marxant d’alla, ens quedava per davant una dosi de realitat India 100%: el viatge en tren de 5 hores fins Madurai. Uns 50 vagons de tren que vam recorrer amunt i avall animats per en Gaspar per gaurdir de la diversitat. Genial! Riute’n de les Rambles!

Ara estem a la Mercy Home, la casa de la caritat a Madurai. En aquest centre de nadons fins 3-4 anys la majoria son nenes. La gent de la zona es molt pobra i es desfan d’elles al neixer per no pagar la seva dot. Abans d’obrir-se la Mercy Home moltes mes morien assessinades nomes neixer.

Avui ha estat un dia dur. Hem conegut a uns nens i nenes meravellosos que els seus pares han abandonat, hem viscut un proces d’adopcio en directe d’una nena del centre, i pel mati hem visitat tres pobles del voltant, fent xerrades a les escoles i les dones embarassades sobre alimentacio.

Ens queda una setmana per davant per canviar bolquers, donar bibes, calmar plors i jugar amb els mes grans, que son incasables i extremadament carinyosos. A estones continuarem visitant els petits pobles acompanyant i gaudint de la gran tasca del pare Toni i de tota la gent que hi ha darrera aquest projecte.

Gracies a tots i especialment a Gaspar.
T&J
pd. Banakam significa en la llengua tamil Benvinguts!

Primera etapa: visita a Chennai!

2009-08-17T08:45:00.000-07:00

... namaste!

Comprant llaminadures (banana chips)

Efectes d'un petit monzo'

Parada de peix "fresc" als beach's chiringuitos

Temple hindu

Marina Beach

Tamil's women & 1 catalan

... un luxe de cervesa!

St. Thomas Hill

Amb Gaspar

Maping!

2009-08-13T09:08:00.000-07:00

Ruta prevista:
Chennai
Pondicherry
Madurai
Kanyacumari
Bangalore
Bagepalli

Els adivasis

2009-08-13T08:20:00.000-07:00

Els adivasis són els aborígens de l'Índia. Són descendents dels primers pobladors del sud de l'Àsia i el seu nom significa 'antics habitants'. Durant les invasions dels perses i els mongols van ser arraconats cap a les muntanyes i les selves, on han viscut fins ara, en comunitats i conservant els seus costums. El 1950 representaven un 7% de la població total. Sense casta, com els Dalit o també anomenats Intocables, tenen en comú la discriminació i explotació que els sotmet la resta de població indo-ària en general.

Tradicionalment, entre els adivasis les terres solen ser col·lectives i sense lleis de propietat individual, raó per la qual ha facilitat que polítics i terratinents hagin usurpat els seus béns. L'estat tampoc els ha afavorit històricament. Moltes vegades, amb l'excusa de proveir d'aigua potable i energia a la població urbana, se'ls ha desplaçat a zones precàries.

Actualment l'India acull uns 70 milions d'adivasis repartits en 400 tribus. Per ser comunitats indígenes, el govern indi els ofereix certes garanties, però ells tampoc prenen consciència de les proteccions per manca de formació. ONG's com ADA tenen per objectiu fer que els adivasis prenguin consciència dels seus drets i siguin capaços de reclamar-los.

Com vam viure a Rondònia, molts d'aquests projectes es fan a través de les nenes i dones, que encara pateixen més la marginació. Les formen en salut, planificació familiar, i ajuden a tirar endavant iniciatives empresarials, associacions, etc amb microcrèdits i ajudes.

... El sud és el sud... fins quan?
El patró es repeteix. Tot això em fa pensar en les Associaçâo de Mulleres que vam conèixer a Brasil. El projecte de les gelees, de les biojoies, de les flors reciclades, etc. Esperem tenir la sort de conèixer a molts i moltes adivasis aquests propers dies a les zones rurals on estarem. Tan de bo sapiguem tranmetre'ls-hi entusiasme per seguir lluitant, i ells ens treguin tots els pardals que portem del 1er i suposat món desenvolupat.
+ referències

Preparats, llestos... ja!

2009-08-12T14:15:00.000-07:00

Ja estem a punt de marxa!

Ja som a punt de tancar maletes i plantar-nos a la T1 a quarts de cinc de la matinada.
Onze hores per davant per llegir, xerrar, i fer la immersió progressiva en aquest nou país que ens fascina des de fa temps. No sabem el què, però quelcom ens diu que tornarem amb una bona experiència, amb una perspectiva diferent de la realitat.
Mai oblidarem els dies que vam estar a l'Amazònia, ni les famílies que ens van acollir amb els braços oberts. Les grans persones que vam conèixer, com la Terezinha, el Capapé, en Joan Font, en Zeizinho, en Pep Iborra,... i molts més, ens van donar grans lliçons de vida. La principal, que no cal guanyar fortunes ni tenir-ho tot per estar feliç amb tu mateix. L'amor creix quan es reparteix i perdura per sempre.
Per això, la nostra marxa ara cap a Índia, la fem amb molta il.lusió i amb la intenció de compartir i donar tot el que poguem de nosaltres. El que de veritat t'endús d'un país no torna dins la maleta. El que de veritat queda i perdura en el temps són les persones que has conegut.
Serà bonic descobrir una nova cultura, un nou país, una nova gent, ... i adonar-nos que el cor se'ns fa més gran encara, ja que en ell viatjaran arreu del món, i ara més que mai, els nostres éssers estimats i tots els bons amics que vam fer a Rondònia fa quatre anys.
Enyorant-vos,

T&J